Reconquesta Tudor d'Irlanda

Infotaula de conflicte militarReconquesta Tudor d'Irlanda
guerres de religió a Europa Modifica el valor a Wikidata
Data1529 Modifica el valor a Wikidata
Henry Sidney, lord diputat d'Irlanda durant el regnat d'Elisabet I, sortint del Castell de Dublín. Detall d'una il·lustració titulada The Image of Irelande, per John Derrick. (Londres, 1581).[1]

La reconquesta Tudor d'Irlanda va ser realitzada per la dinastia Tudor durant el segle xvi. Després de la fallida rebel·lió contra la corona encapçalada per la família FitzGerald (Geraldines) en 1530, Enric VIII va ser proclamat rei d'Irlanda pel Parlament irlandès, amb l'objectiu de restaurar l'autoritat central que s'havia perdut durant els dos-cents anys anteriors.[2]

Aquest període es va perllongar durant 60 anys, alternant fases de negociació amb autèntiques campanyes militars, fins a 1603, any en el qual que, finalment, el país sencer va ser controlat per Jaume I, i el seu consell privat a Dublín. La «Fugida dels Comtes» de 1607 va contribuir encara més a reforçar el domini anglès.[3]

El desig de la corona d'imposar al poble irlandès les lleis, llengua i costums anglesos, juntament amb la reforma protestant va complicar notablement la tasca. L'Imperi Espanyol va intervenir en nombroses ocasions durant la Guerra angloespanyola de 1585-1604, i els irlandesos es van trobar freqüentment atrapats entre el seu deure obediència al Papa i la seva lleialtat al monarca d'Anglaterra i Irlanda.[4]

Després de la conquesta, la Irlanda gaèlica va quedar totalment destruïda i els espanyols van abandonar els seus plans d'intervenció directa, la qual cosa va permetre l'assentament massiu de colons anglesos, escocesos, i gal·lesos en el que s'ha conegut com a colonització de l'Ulster.[4][5]

  1. Black, Jeremy. Yale University Press. The British Seaborne Empire, 2004, p. 32–34. 
  2. Moody, Byrne i Martin (1991), p.46 i 47
  3. «The Flight of the Earls:An Uncertain Peace» (en anglès). Irish Times. Arxivat de l'original el 2010-10-23. [Consulta: 8 juliol 2013].
  4. 4,0 4,1 Kearney (2007), p.226-228
  5. Ford, Henry Jones. «The Ulster Plantation» (en anglès). Library of Ireland, 2008.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search